La pagesia està mobilitzada i en tensió. Un cúmul de factors, alguns molt de fons i altres més circumstancials, ha fet esclatar el sector en unes mobilitzacions que feia temps que no es veien, per intensitat, per transversalitat i per abast territorial. I les Garrigues no n'estan al marge, com no podia ser d'altra manera a la segona comarca de Catalunya on el pes del sector agrari en el producte interior brut (PIB) és més elevat, només per darrere de la Noguera i seguida del Pla d'Urgell, tal com recordàvem fa uns dies a l'edició especial de Fira de l'Oli. No deu ser casualitat que un dels majors epicentres dels talls i protestes del passat 6 de febrer fos al bell mig d'aquestes tres comarques.

Aquella manifestació colossal, que va confluir a Barcelona des de diversos punts del país, va ser un èxit de mobilització i va aconseguir un dels propòsits més immediats: visibilitzar el malestar. Sembla, encara, que si el problema no va al mig de la capital, el problema és menys problema. Una setmana després, de fet, altres mobilitzacions pageses amb més impacte econòmic, com el tall de l'AP-7 i el bloqueig del port de Tarragona i Mercabarna (lloc apartat), van tindre un impacte mediàtic menor. I aquí no es pot obviar el divorci que hi ha, sobretot a les comarques de Ponent, entre la plataforma que va moure les accions del 6 de febrer i els sindicats agraris. Darrere l'aparença d'unitat del primer dia -que sobre el terreny hi va ser- hi ha una divisió latent d'estratègies i maneres de fer que amenaça d'esberlar el moviment, almenys a la nostra zona, i, alhora, dificulta la interlocució amb les instàncies polítiques.

A nivell intern, segur que les desavinences tenen el seu motiu de ser, però de cara enfora no s'aprecien aquests matisos, sinó que el suport popular arriba de manera genèrica i uniforme. El favor de l'opinió pública és un dels béns més preuats a què aspira qualsevol moviment social, i la pagesia, en aquests moments, el té. Farien bé totes les parts de vetllar per preservar-lo, i això passa, segurament, per tenir cintura i, si convé, explicar les diferències de manera entenedora per al ciutadà comú.