Les Borges ha sancionat amb 38.000 euros una empresa agroindustrial per haver desfet una zona aturonada tocant a un jaciment arqueològic i afectant un conjunt de matollars protegits. La sanció es queda molt per sota de la quantitat inicial però és un avís de la necessitat de posar ordre en relació amb la praxi creixent de remenar el terreny per generar finques de gran extensió i geometria quadriculada, sense cap consideració per la matriu del territori. És obvi que la manera de treballar la terra i la tecnologia agrícola actual requereixen readaptacions, anivellaments i, molt sovint, agrupació de parcel·les que fins ara eren irregulars, i ho eren pel fet que s'adaptaven al terreny físic i a les discontinuïtats materials; en resum, a les corbes de nivell. 

Avui, la maquinària per fer moviments de terra ha assolit tal potència que pràcticament no hi ha límits a l'hora de donar la forma desitjada a una finca. Ara bé, per molt que d'entrada el resultat sigui l'esperat, les corbes de nivell continuen existint. Som a les Garrigues, no al Pla d'Urgell, a l'Urgell o al pla de Lleida. I això vol dir que, quan sobrepassa un determinat pendent, l'aigua d'escorrentia farà el seu camí. No només s'emportarà sòls superficials valuosos sinó que, desviant les aigües sobrants, generarà un problema sobre finques veïnes o, encara pitjor, sobre camins d'ús i manteniment públic. 

L'abancalament va ser un procés secular per anivellar el terreny, crear espai conreable i frenar l'aigua en benefici propi, amb un respecte (obligat, cal dir) per la geomorfologia. Ara assistim al procés invers: el desmuntatge d'aquests aterrossaments. Hi ha casos en què això és viable amb un perjudici moderat o mínim, i ha de ser possible. Però hi ha rompudes que clarament anticipen un problema d'erosió de sòls i de malbaratament de vials públics, a part d'una afectació paisatgística que perjudica la imatge de la comarca. Calen criteris clars sobre quin tipus de moviments i quins marges es poden desmuntar i quins no. El campi qui pugui que s'ha vist fins ara no és bo per a ningú. No ho és per al territori ni per a la imatge que ofereix i, a la curta o a la llarga, ni per al mateix propietari.