Les dades de segregació escolar a les Borges no són bones, ja que constaten que a l'educació primària encara estem lluny d'una distribució equilibrada d'alumnes vulnerables i no vulnerables entre centres. No només hi estem lluny, sinó que hi estem més que la majoria de poblacions de més de 5.000 habitants de Ponent.

Combatre la segregació escolar no va contra ningú, al contrari, una escola equilibrada serà el reflex d'una societat cohesionada, i aquí no ens referim només a immigració, sinó a tot el ventall de diversitat present a les Borges i a qualsevol municipi de Catalunya. Dins del concepte de necessitats educatives específiques, per exemple, hi ha les derivades de desavantatges associats al fet cultural, a la disponibilitat de recursos econòmics o a una arribada tardana al centre escolar, sí, però també aquelles que tenen a veure amb discapacitats visuals o auditives, trastorns de l'espectre de l'autisme, trastorns d'aprenentatge i comunicació o fins i tot les d'altes capacitats, que sol ser un tipus de diversitat molt poc comprès socialment.

Quan aquesta gamma d'infants en una escola es correspon, més o menys, amb la gamma que trobem al carrer, esdevé una riquesa, una oportunitat d'aprenentatges mutus. Ara bé, quan la concentració en un centre és més gran que la del carrer, la funció educativa es comença a complicar. I això cal corregir-ho, amb els recursos que facin falta, allà on facin falta, perquè ens hi juguem el futur. Aquest fenomen no va de bàndols ni creences, com ho demostra l'amplitud i la varietat d'actors adherits al Pacte contra la segregació. A les Borges mateix, la posició del ple municipal és unànime.

Venen temps de polarització social i qüestionament de drets, i si no volem sucumbir a una onada que només pot tenir efectes negatius, cal que ens agafi forts i cohesionats. Cal que ens barregem més i més sovint. Per això, és important que la diversitat -en el sentit més ampli- traspuï a l'escola, però també al món associatiu, a la cultura, a l'esport, etc. En un context d'envelliment i despoblament, a les Borges i a les Garrigues no ens podem permetre deixar ningú pel camí.