En nom del silenci, visites aquella persona que fa temps que no sap res de tu i això que la tens al costat i, en nom del silenci, per primer cop, després de molt temps, després de moltes converses buides, hi parles, li dius com et sents, què sents, què penses. En nom del silenci aquesta persona, a qui un dia vas dir amic, et parla d'una altra manera, nova i estranya. Et descobreixes tu també nou i és estrany. És això ser home?, et demanes per dins sense saber posar-hi paraules. En nom del silenci, apagues el mòbil, notícies, xerrameca i tota la pressió amb què et forcen a desviure't de tu i dels altres. Comences a recuperar una imatge no tan borrosa de tu i del teu silenci habitat: ets més que una capsa de mals endreços. Ets llar. O podries ser-ho.

En nom del silenci, aprens a dir gràcies i a mudar gestos, a deixar enrere aquell "pensa mal i no erraràs", el judici que és condemna abans de començar. Deposes les armes i comences a deixar de defensar-te i d'atacar. En nom del silenci aniràs a trobar els altres i aprendràs a mirar-los als ulls esperant reconèixer-t'hi íntimament, perquè l'infern no són ells. Els altres et són un espill i, en nom del silenci, potser acceptaràs de mirar-hi el rostre que et retornen sense maquillatges. En nom del silenci, caminaràs per places i carrers i procuraràs no atiar el foc que et regalen diaris, botigues, bars, ampolles mig buides de cervesa, vasos de cubata mig escurats o el retret, aquell vell conegut, amb qui dialogaves cada dia. En nom del silenci, estimaràs les ferides que arrossegues i estalviaràs als qui t'envolten un rostre llòbrec o de disfressa. En nom del silenci, estimaràs la veritat, la teva i la seva. En nom del silenci, estimaràs indefens la teva indefensió, conjugaràs més el "nosaltres" que no pas el "jo". En nom del silenci, bona Pasqua!