Els apicultors de les Garrigues han detectat la mort del 50 o 60% de les abelles de les arnes en les últimes campanyes. És una xifra enorme i una notícia preocupant perquè la producció de fruita, tan dolça com seca, depèn en gran part d'una correcta pol·linització. I si bé aquesta tasca la porten a terme diferents insectes, en una part molt important -alguns estudis la xifren en el 75%- va a càrrec de les abelles. Sense abelles, bona part dels ecosistemes col·lapsarien i això portaria a una pèrdua massiva de biodiversitat, a banda de la inviabilitat dels cultius. El mateix Albert Einstein deia que "si les abelles desapareguessin del planeta, a la humanitat li quedarien quatre anys de vida". No és estrany, doncs, que hi hagi explotacions agrícoles que adoptin mesures actives i esmercin recursos per fomentar la presència d'aquestes grans pol·linitzadores.
Com en la major part de fenòmens d'ampli abast, les causes d'aquest declivi són diverses, tot i que la falta de pluges i la sequera constitueixen el factor principal. Però en això, ni el país ni els pagesos, i amb prou feines una administració, hi pot res. El canvi climàtic és un problema global que principalment s'ha d'atacar a escala global. Ara bé, la intensificació agrícola que s'està desfermant a les Garrigues apareix com la segona causa. Això és, bàsicament, la pèrdua de l'hàbitat (marges, vores, franges de matollars i coscolls, petits retalls erms entre conreus) i el consegüent increment de productes agroquímics i pesticides a les finques. Aquesta segona causa sí que es pot afrontar des de l'escala comarcal i local, des dels ajuntaments. Tanmateix, pel que s'està veient, ara com ara, la quasi absoluta desregulació i falta de pautes sobre com portar a terme la modernització agrícola ho fia tot al criteri dels particulars. Particulars que, en molts casos, no són altre que l'agroindústria, que és la que realment pot fer front a les inversions que requereix la modernització tal com es planteja actualment. En resum, el futur de les abelles també es juga en la manera com es transforma el camp i les finques.