El president Tarradellas comentava sovint que governar és prendre decisions, resoldre problemes, planificar el futur, millorar la vida dels ciutadans, assumir les pròpies responsabilitats, gestionar amb eficàcia i eficiència els recursos de què es disposa i assignar-los d'acord amb unes estratègies i uns programes. Ell sempre feia una comparació que, ara més que mai, convé recordar. Deia: "la Mancomunitat de Catalunya tenia poques competències però tenia uns dirigents molt competents, per això la seva obra de govern encara avui és recordada i valorada".

En altres èpoques de la nostra història, passada i més recent, no ha estat així. Moltes vegades, s'ha volgut amagar la incompetència dels dirigents, "aixecant banderes solitàries, per a després esquinçar-les i amagar amb llurs parracs les nostres febleses", com ens alertava encertadament Jaume Vicens Vives. Els governs de Catalunya, durant els darrers anys, no han afrontat adequadament els grans reptes del nostre país i de la seva gent. El nostre entorn, amb les dificultats inherents a les grans crisis sanitàries, econòmiques i socials que hem patit, ha avançat més que nosaltres i ja no som el referent de modernitat, de societat oberta, pluralista i integradora, que havíem estat durant dècades. 

Avui estem a la cua en la generació d'energies renovables, l'informe PISA ens deixa en darrer lloc en ensenyament; la gestió de l'aigua i de la sequera ens demostra que durant més de 10 anys no s'ha fet res per mitigar una crisi que era més que previsible; els emprenedors es queixen que una excessiva burocràcia els obliga a modificar la ubicació de les seves empreses, determinades inversions bàsiques en infraestructures, com l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, s'han paralitzat sense raons objectives, la pèrdua d'institucionalitzat dels nostres òrgans d'autogovern ens ha situat en una certa irrellevància en el marc europeu i el dolorós retrocés en l'ús del català, precisament quan el seu coneixement arriba a les cotes més altes mai assolides, ens demostra que alguna cosa s'haurà fet malament per arribar a aquesta situació. 

Catalunya pot i ha de revertir aquest balanç negatiu. Disposem de sectors econòmics potents, com l'agroalimentari, el químic, el farmacèutic, el turístic o el de l'automòbil. Liderem les exportacions de béns i serveis de tot l'Estat. Tenim centres de recerca capdavanters al món com l'IRTA, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona o la IDIADA; equipaments tecnològicament punters com el Sincrotró Alba o el Supercomputador…

El nostre sistema universitari té un gran potencial amb un ampli marge de millora i s'ha de cuidar per posar-lo de nou en els màxims nivells d'excel·lència. El mateix que el nostre sistema sanitari, atès per excel·lents professionals i amb grans equipaments, que necessiten dotar-se de més recursos i millor organització. Els ports de Barcelona i de Tarragona representen, ells sols, el 5% del PIB de Catalunya i han de ser la gran porta d'entrada a l'Europa del Sud de les mercaderies que circulen per la Mediterrània, a més de centres de recepció de creuers que amplien l'oferta turística del nostre país.

Catalunya té una gran capital, que massa vegades s'ha volgut constrènyer, però té també un territori molt divers que no s'ha atès com calia. L'excessiva concentració d'activitats industrials i de serveis al voltant de l'Àrea Metropolitana i de la costa, ha deixat una part del nostre país en franca recessió, que cal activar de nou amb infraestructures de regadius, millors comunicacions i serveis públics de qualitat.
El repte que tenim al davant com a país és gran però tenim els vímets per fer un bon cistell, si ens ho proposem i no perdem el temps cercant quimeres que no porten enlloc. Governar, com hem dit, vol dir formular i aplicar polítiques seguint les regles del joc pròpies d'un estat democràtic, amb rigor, sense massa escarafalls i apuntant lluny però amb els peus a terra. Ara estem davant d'una nova oportunitat per aconseguir-ho. No la desaprofitem.