Participar del projecte de Dones Transformadores impulsat per la Delegació del Govern a Lleida m'ha fet pensar bastant en què era per a mi una dona transformadora al món rural. D'entrada, ser dona en un sistema patriarcal i viure a la ruralitat d'un país centralitzat és una doble barrera a la sortida de qualsevol projecte transformador que es vulgui emprendre. Així i tot, escollir el camí de la transformació crec que, avui en dia, és l'únic que ens pot portar cap a un horitzó de supervivència més o menys digna.

L'opció de no transformar, de deixar que les coses es continuïn fent com fins ara, sabem els resultats que ens porta: despoblament dels nostres pobles, crisi climàtica, violència de gènere, abandó dels trossos i un llarg i trist etcètera.

Per això es necessiten moltes dones, en tots els àmbits de la vida, impulsant projectes transformadors que ens facin caminar cap a paradigmes més feministes, ecologistes i socials. La Núria, l'Anna, la Jessica, la Montse, la Jordina, la M. Luisa, la Dolors, la Tere, la Neus, l'Íngrid, la Rosa, l'Alba, la Sílvia i l'Eva en són grans exemples de nous camins que han començat a transitar.