La dada impressiona: 812 garriguencs viuen a l'estranger, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya. És el pic d'una tendència que no para d'augmentar des de fa anys, talment fóssim a Galícia. Avui, la gent es mou per moltes raons i potser una part no és atribuïble a les professionals, però la majoria sí. I, en canvi, al número passat s'explicava el pes de la immigració a la comarca (inferior a la mitjana catalana, val a dir) i de com en depenen empreses, pagesos, residències, escoles... Costa d'entendre. Perquè la realitat de moltes empreses és que no troben gent. No troben peonatge però tampoc tècnics ni gent qualificada. El mercat de treball està desajustat i això, en una població activa d'una comunitat petita, resulta més crític.

Òbviament, aquest desajust té un biaix per una ineficient assignació de determinades ajudes socials que a segons qui no motiven gaire a deixar l'atur i per la dificultat d'encaixar en perfils professionals massa especialitzats. Per raons diverses, també hi ha la tardana incorporació de part dels joves. Però, sigui com sigui, la realitat laboral de la comarca és que falten llocs de feina (que se supleixen amb immigració comunitària o extracomunitària) i que marxen joves, a l'estranger però també a altres indrets de Catalunya, perquè no troben feina; cal entendre, feina adaptada a la formació per a la qual han estudiat.

Sense ànim de solucionar aquesta situació d'un dia per l'altre, hi ha eines per revertir aquesta tendència i, entre aquestes, una de les més útils és l'anomenada concertació, és a dir, accions per ajustar l'oferta amb la demanda. I en aquest marc, l'element clau és la borsa de treball. No pas una borsa de treball basada en una pàgina web a tall d'anuncis gestionada des d'un despatx tancat, sinó una borsa de treball real: amb persones que es coneixen bé les empreses del lloc i les seues necessitats, que hi estan a sobre i que, constantment, estan al cas dels possibles candidats a cobrir les vacants. Una comarca semblant en algunes coses, la Noguera, ho ha posat en marxa des de fa uns anys i ha ajudat. I aquí, la diàspora resultaria un element fonamental del trencaclosques.