L’1 de juny es farà a la Floresta un més que merescut homenatge a Fèlix Martín Vilaseca. Martín, de 83 anys, ha sigut picapedrer d'ofici, però tothom sap que és molt més que un picapedrer, és una persona que ha entès l'ofici com una aportació a la comunitat. Des d'aquesta premissa, el Fèlix ha maldat no només per posar en valor el treball de la pedra, sinó per salvaguardar el patrimoni en el sentit més ampli (cultural, històric, arquitectònic, lingüístic, ambiental), amb un sentit autènticament humanista. Per tot això, la seva dilatada trajectòria és una trajectòria de sembra, fructífera, de les que generen deixebles.

I de la mateixa manera podem parlar del borgenc Manel Giné Freixes, que va morir el 2014 i que aquests dies també se'l recordarà al seu poble. Giné també era molt més que el seu ofici de carter, era un savi local, un gran coneixedor de la història i de la literatura, tant des d'un enfocament universal com des del punt de vista més local. Que deu anys després de la seva mort, diverses associacions hagin cregut oportú tornar-lo a reivindicar és una clara mostra de la forta empremta que també va deixar. Al Manel se'l va homenatjar en vida, l'any 2008, quan va complir 80 anys. Ja aleshores, la sala d'actes de la biblioteca va quedar abarrotada. 

I aquesta és la lliçó: la importància de reconèixer els mèrits de la gent quan encara és viva i lúcida. Aquesta és una reflexió que sovint es fa tard, quan ja no hi són, però que a poc a poc es va assimilant i cada vegada, per sort, en veiem més. Va ser el cas, per exemple, de l'Antoni Pau Sans, d'Arbeca, a qui es va dedicar un homenatge l'any 2015. Set anys després, va morir. Perquè, al final, aquests actes són per agrair. Totes aquestes persones no fan les coses per rebre aplaudiments, però és de justícia que la comunitat, a què han dedicat tantes hores i esforços, els agraeixi la seva implicació. I en trobaríem casos a cada poble, també dones, les grans oblidades. Segur que llegint aquestes ratlles de seguida us n'ha vingut algun o alguna al cap. Amb molts no hi hem sigut a temps. No permetem que passi amb els que encara tenim entre nosaltres.