Ramon Queralt, autor del llibre Societat, joves i cultura popular als anys 80 defensa que als anys 80 i 90 la canalla jugava al carrer, fet que ara no passa. El nostre record ens pot portar a ser nostàlgics i a enyorar temps passats però la realitat és que la societat ha canviat: horaris laborals, extraescolars, nombre de vehicles estacionats o circulant pel carrer, etc. Actualment, sembla que tota activitat de lleure hagi d'estar dirigida i  desenvolupada en un entorn segur. Penso que s'ha professionalitzat i privatitzat tot joc i esport. Potser caldria estar satisfets amb els avenços i la millora qualitativa d'entrenaments i competicions, però també crec que hem adquirit una sèrie de vicis que no ajuden a desenvolupar els valors essencials de la pràctica esportiva; ensems que priven dels beneficis que pot tenir l'activitat física no dirigida o espontània.

D'altra banda, posem el crit al cel perquè els infants passen hores i hores davant tauletes i mòbils i també ens sorprenem quan veiem un grup de joves asseguts en un banc, sense intercanviar una paraula i mirant les pantalles dels seus telèfons intel·ligents (?), però, alhora, tampoc facilitem que el seu temps de lleure sigui diferent. L'era digital i l'arquitectura urbana actual no ho posen fàcil. Tot i viure en un entorn rural, on semblaria fàcil trobar espais per jugar, trobem exemples d'equipaments esportius que romanen tancats i places i espais públics on no es pot anar amb bicicleta ni jugar a pilota. Estaria bé substituir els cartells que prohibeixen aquestes pràctiques per algunes tires còmiques del pedagog i il·lustrador Francesco Tonucci. En una es veuen tres nens jugant a pilota i amb el següent missatge escrit a un senyal d'obres: "Disculpin les molèsties, estem jugant per vosaltres".