Tinc la sensació que no tenim forces per rendir-nos. Obsessos i estressats per l'èxit, hem oblidat les lliçons del fracàs, hem perdut el coneixement de la derrota i l'art de la renúncia, i ara sembla impossible aturar-nos. Res no ens fa més fràgils que aquesta incapacitat per resistir, combinada amb la submissió total a l'èxit i l'eficiència. Incapaços de dir no i d'acceptar la ruïna que sempre portarem dins, es torna extremadament complicat aprendre a dir sí a una vida que no es mesura ni es guanya, una vida que es pot estimar perquè és imperdible, més enllà de l'economia del deute i la victòria.

La dinàmica de la societat moderna, la seva obsessió pel triomf i la manca d'habilitats per gestionar el fracàs. La societat actual sovint prioritza l'èxit i l'eficàcia per sobre de tot. Aquest enfocament no només posa una gran pressió sobre els individus per assolir objectius alts i constants, sinó que també menysté la importància del fracàs com una part essencial del creixement i l'aprenentatge. Hem oblidat les estratègies del fracàs, és a dir, les eines i els mecanismes que ens permeten aprendre dels nostres errors, adaptar-nos i créixer a partir d'ells.

En aquesta línia,  la pèrdua del saber de la derrota i les arts de la renúncia. Això implica que ja no sabem com afrontar les situacions en què no assolim els nostres objectius. La derrota pot ser una mestra valuosa, oferint lliçons importants sobre les nostres limitacions, les nostres veritables prioritats i les àrees en què podem millorar. A més, l'art de la renúncia, o saber deixar anar allò que no podem controlar o que no ens beneficia, és fonamental per mantenir l'equilibri i la salut mental.

Un dels punts més crítics és la incapacitat per aturar-se. En un món que valora constantment la productivitat i l'eficàcia, parar-se pot ser vist com una debilitat o una pèrdua de temps. Això suggereix que hauríem de valorar més les experiències, les relacions i els moments que no es poden quantificar ni avaluar en termes de triomf o fracàs.