He tingut la sort de viure i participar de primera mà, de l'homenatge comarcal en vida a tres persones que han estat un model, una font d'inspiració, un mirall, un recolzament, una xarxa, un exemple, un suport ..., un referent, tant pel que deien o expressaven, com, i pot ser encara més, pel que feien. L'observació, la reflexió, l'empatia, la resiliència, la sobrietat, la moderació, la generositat, la convicció, l'equitat o la fermesa en podrien ser una bona mostra de les seves característiques.
Malauradament, a la comarca, encara no en sabem prou de valorar a aquelles persones que s'han escarrassat, entossudit i persistit en defensar i lluitar per a la CULTURA en general i en majúscules. Cultura com a concepte que inclou i basteix multitud d'aspectes, des de les tradicions i costums (històriques, literàries, patrimonials, científiques ...), fins a les formes de vida i de pensament (materials i espirituals), d'un poble, d'una comarca, d'un País.
Per què no en sabem? Segurament hauríem de parlar d'aspectes multifactorials. El nostre tarannà garriguenc, de vegades esquerp, tancat, en podria ser un? El donar poca importància als temes culturals i, en general, als moviments culturals, sovint vistos com el germà petit en comparació a altres factors que potser preocupen més a la gent, com l'econòmic? No som capaços de manifestar la nostra gratitud de forma pública? Ens fa peresa organitzar aquests actes? Pot ser tenim el mal costum de reconèixer les persones un cop traspassades? En definitiva, penso que no som prou agraïts, ens costa.
El Manel Giné de les Borges Blanques el 2014; l'Antoni Pau d'Arbeca, l'any 2015; el Fèlix Martín de la Floresta, el 2024. Han estat, són i seran referents a la nostra comarca. Cadascun amb el seu estil, inquietud i manera de transmetre aquests valors culturals. Però amb qualitats coincidents en aspectes clau: tots amarats per l'estima a la terra, el rabiós secà; tots impregnats d'una saviesa àmplia i tossuda, sorgida, mots cops, d'un aprenentatge autodidacta; tots calats d'una generositat infinita, tant innata com natural.
Amb ells ja ho hem fet, en queden d'altres. Sobretot, garriguencs i garriguenques no ens en oblidem. El goig de poder fer-ho possible i que el protagonista ho vegi, ho senti, ho noti, ho gaudeixi, és un luxe per tothom. És, sens dubte, un altre acte que fa cultura i això, ens ha de significar, també, com a comarcans, ser uns bons referents.