La secretaria d'estat d'Agricultura i Alimentació, Begoña García, va visitar el dimecres 17 les obres de modernització del regadiu dels Canals d'Urgell, en la posada en escena de l'inici de les esperades actuacions per millorar l'eficiència d'aquesta infraestructura. Es tracta d'una primera fase pressupostada en 28 milions d'euros, cofinançats pels fons Next Generation de la Unió Europea, de la qual ja havíem tingut notícies el 2022. L'hemeroteca ajuda a tenir perspectiva en aquests projectes de gran magnitud. 

Tot i l'inici de les primeres actuacions, queden moltes qüestions per resoldre sobre la reforma dels Canals d'Urgell. La Comunitat General de Regants calcula que la modernització de la infraestructura ascendeix en més de 1.000 milions d'euros. El ministeri xifra en 17.100 els regants de les comarques de Ponent i en 55.100 les hectàrees beneficiades. No està clar d'on sortiran tots aquests fons i quin paper hi tindrà el govern de l'estat, ni la Generalitat, a més de la contribució de la mateixa Comunitat de Regants. S'ha vinculat la millora de l'eficiència de la xarxa a la problemàtica de la sequera i l'emergència climàtica, però no s'ha obert un debat sobre el model agrícola que hauria d'acompanyar una inversió estimada en aquestes dimensions.

Continuem amb l'aigua, però canviem de registre. Almatret estarà com a mínim una setmana sense aigua de boca per beure i cuinar per la presència del plaguicida metolaclor en quantitats superiors a les permeses. Comença a ser massa habitual que en períodes estivals els municipis de les Garrigues detectin presències anòmales de productes químics a l'aigua. El 2022 va ser el torn dels 25 pobles de la Mancomunitat d'Aigües, en dos episodis pràcticament consecutius. Llavors, el punt de captació era el pantà d'Utxesa. Ara que s'hi troba Almatret, l'aigua prové del cabalós riu Ebre. La inversió i la reflexió sobre el model agrícola i de consum també són i seran importants per aconseguir una aigua de boca que no posi en risc la salut de les persones.