Cada estiu, la societat sembla obsessionada amb l'idea de marxar lluny per desconnectar. Viatges a destins exòtics, hotels de cinc estrelles i plans que es converteixen en una cursa per veure qui aconsegueix el lloc més extravagant. Però, realment necessitem anar tan lluny per gaudir de les vacances?

De setembre a juny visc a Lleida, atrafegat pel dia a dia, centrat en treballar, cuidar de la canalla i gaudir al màxim les engrunes amb la família i amics. Quan arriba el maig i comencem a fer plans familiars sempre hi ha el mateix dubte, mar o muntanya? jo tinc clar que ni un ni l'altre, molts pensareu que soc avorrit, però pagaria per seguir passant els estius a les Garrigues. No cal anar a l'altra punta del món per relaxar-se i desconnectar. 

És irònic que, mentre molts busquen la novetat i la grandesa en les seves vacances, els que optem per quedar-nos al poble dels nostres padrins, a les nostres arrels, trobem el que estem buscant: tranquil·litat, autenticitat i connexió humana. Potser és hora de reconsiderar el que significa "fugir" de la rutina. Potser el millor destí està més a prop del que pensem, en el bar del nostre poble.

Per això, cada estiu, prefereixo el silenci i la calma de Maials, amb una cervesa freda a la mà i la companyia dels de sempre. Potser no és el destí més luxós, però per a mi, és el més valuós.