Molta gent de les terres de Ponent culmina la seva etapa educativa lluny de casa. Lleida té moltes opcions, sí, però som molts els que acabem estudiant a Barcelona, Tarragona, Girona o inclús més lluny. 

Quan comencem l'etapa d'ensenyament postobligatori pensem que tenim un bitllet d'anada i tornada, que estarem quatre anys a la uni i tornarem a viure a Ponent. La realitat és que llocs com Barcelona tenen infinites possibilitats més que la nostra terra: més oferta laboral sobretot, però també cultural, gastronòmica, turística, serveis... A ningú li agrada la massificació, el trànsit, ni els lloguers abusius però prioritzem una bona feina en una empresa amb possibilitats de creixement i ens quedem el pack complet, amb el que agrada i el que no, amb els teatres i la massificació. 

Sempre ens han venut que l'èxit l'aconseguirem treballant més hores que un rellotge per escalar posicions en una gran empresa i acabar cobrant un molt bon salari, però els diners no impliquen ni tenir èxit ni ser feliç. No és ric qui més té, sinó qui menys necessita.

A Ponent no hi ha tanta oferta com en altres llocs però estic segur que tots hi podem trobar el nostre lloc i una feina digna. Si valorem els ocells, camps d'ametllers, de blat, concerts, restaurants, producte local, teatres, rius, valls, muntanyes, planes, amics, família, tranquil·litat, esports, associacions o cultura popular, no necessitem res més per ser feliços. Això sí que és tenir èxit.