Opinió

Editorial

Oficines mòbils i de vacances

Les oficines bancàries mòbils de la Generalitat de Catalunya gestionades per CaixaBank iniciaran el servei a les Garrigues al mes de desembre. Cobriran 19 municipis que actualment no tenen oficina bancària de cap entitat i els veïns dels quals s'han de desplaçar a altres pobles de la vora més grans i amb aquest servei. 
La furgoneta amb el caixer automàtic i l'atenció financera farà parada a cada municipi un cop al mes com a mínim. En el cas dels municipis de fins a 250 habitants, s'hi hauran d'estar un mínim de 30 minuts i als de més de 250 habitants no podran baixar d'una hora. 

A l'espera que es confirmin aquestes condicions amb l'inici de l'activitat de les oficines mòbils, fan pensar en uns requisits tan mínims que poden acabar convertint el servei promogut per la Generalitat en una qüestió testimonial. Serà realment útil una oficina bancària que faci estada a Aspa, al Cogul o a la Floresta durant una mica més de mitja hora i un cop al mes? El que s'anunciava com una garantia d'inclusió financera arreu del país quedarà com una acció anecdòtica si no és prou atractiva per als usuaris.

Els ajuntaments decidiran el lloc on s'ubicaran les oficines mòbils, faran difusió del servei entre els veïns, recolliran les incidències que es produeixin i, anualment, valoraran la qualitat del servei. De bon principi, i davant d'aquestes condicions, la demanda hauria de ser d'ampliar la presència de les oficines, tant en dies de servei com també d'atenció presencial.

Els detalls de la posada en marxa de les oficines arriben en ple estiu, quan es repeteix una situació crítica en els serveis financers a les Garrigues. En alguns pobles, les oficines de CaixaBank, l'entitat amb major implantació a la comarca, tanquen per vacances durant períodes d'entre tres i sis setmanes. Hi ha municipis on es mantenen jornades d'atenció puntual, mentre que en d'altres l'activitat s'atura per complet. El 2022, l'aturada va suposar força malestar i queixes. El 2023, també es va alçar alguna veu, però la sensació d'indefensió tenia més pes. Fa un any parlàvem del risc de minorar serveis en pobles petits, però sembla que continuem immersos en aquesta lògica.