El 2017 ja vam confirmar per enèsima vegada que Espanya posarà sempre el seu orgull ranci per sobre dels seus interessos com a país: volen una Catalunya reprimida abans que una Espanya orgullosa, perquè per a ells els és impossible imaginar sentir orgull d'una terra que no entenen com a pròpia. 

Ara veiem com, de nou, la política i judicatura espanyola prefereix fer el ridícul davant Europa que no pas entendre que la llei pot ser canviada, i per culpa d'això tenim un president a l'exili que quan vol exercir les seves funcions com a diputat a Catalunya en un acte oficial s'arma una operació gàbia que col·lapsa la ciutat més important del país. 

El patriotisme espanyol no és ni patriòtic ni espanyol, perquè, si "España es un país de paises", la diversitat hauria de ser motiu d'orgull, i la catalanitat, també. El fet que una regió que aporta una cinquena part del PIB de l'Estat vulgui més independència i la resposta inicial no sigui la negociació, sinó la repressió, indica que no és un territori espanyol sinó que és conquerit, i aquesta conquesta és el motor que mou l'"espanyolitat" a paralitzar la capital catalana per cercar un càrrec públic electe per diversos delictes inventats.