“L'any comença a setembre, ho sap tothom, sense pirotècnia ni soroll, es fa sentir en tots els àmbits de la vida. En aquest aspecte, el primer de gener no li arriba a la sola de la sabata", escriu Marta Rojals a la xarxa X. El seu piulet em desvetlla: té raó! 

És al setembre, quan renoven els programes de ràdio i televisió, els presentadors, els continguts. Quan anuncien noves sèries i pel·lícules. 

És al setembre, quan hi ha la rentrée literària. Quan publiquen de tot i més, quan presenten llibres a balquena i s'estrenen els grups de lectura. 

És al setembre, quan (quasi) tothom ha finit les vacances, és a la feina i reprèn el rodatge. 

És al setembre, quan el jovent torna a estudi. La mobilització és tan monstruosa que sembla que el món tregui foc, fum i espurnes. 

I és al setembre, quan es cullen les primeres olives. Quan es fa l'oli prèmium, aquell oli amb notes de carxofa o ametlló, tomata verosa o timó, fulla de figuera, nou o pebrot. Aquell oli elèctric, simfònic, exultant. L'oli dels malalts d'oli, dels que perden el pollí per l'oli.

L'any és com l'oli, Marta. Comença el setembre.