Resulta difícil parlar que és una incineradora per motius diversos i també perquè no ens en fem una idea clara de la magnitud de la proposta. Si la proposta fos un abocador, tal qual, seria més senzill, molt més visual i evident. Les tones d'escombraries ens les podríem ben imaginar com una catifa entre Puiggròs i Juneda de brossa ben endreçada i compactada.

Seria una bona imatge -que no es veurà ni es voldrà veure- de la quantitat i la qualitat del producte de proximitat -per solidaritat amb altres indrets- que se'ns ofereix i s'accepta -vingui d'on vingui-. Una catifa capaç d'una acumulació indefinida en el temps i, si és possible, en l'espai. Seria un bon magatzem ric en filtracions, olors i gasos. Els abocadors existents no són un miratge, creixen incontroladament. El volum de brossa augmenta gràcies a la mala gestió d'un marc legislatiu obsolet i a unes empreses que ho fan rendible amb la complicitat de l'administració (autonòmica, comarcal i local). 

Si es parla d'una incineradora, cal puntualitzar tres qüestions bàsiques: 

-Els residus: bé, el rebuig dels residus (la fracció no reciclable). Tot el que no és paper, vidre i (amb dubtes) orgànica i envasos. Cal afegir la brossa industrial, de depuradores, d'hospitals i serveis assistencials i molts altres orígens que no es detallen i també seran ben presents.

-Una empresa: que tracta residus. Que fa una inversió, que vol recuperar i que en vol treure un rendiment. 

-Una incineradora. Aquesta és l'eina, la solució. 

Tot aquest material residual tan apreciat s'ofereix com un producte amb un valor energètic que la instal·lació fa desaparèixer. Tota la seva magnitud queda en un no res. La desaparició és una nova imatge que es presenta i es difon explícitament pels promotors sense ser-ho. La massa es transforma en cendres, no poques, i el seu posterior tractament i emmagatzematge s'hauria de controlar en abocadors específics. El poder energètic de la matèria primera -els residus- els cal complementar amb altres additius i restes. 

I un element prou efímer i invisible com l'emissió de gasos d'aquesta ''energia circular'' no emet olors (si tenim sort), ni elements visibles que puguin generar preocupació. Només són unes partícules inferiors a 2,5 micres molt ben acceptades pel cos humà i reconegudes científicament com a cancerígenes. Bé, també són presents en el sòl, l'aigua, els arbres i les plantes com s'ha comprovat, cosa que no farem.  
En síntesi, només resta un mot: salut. Aquest bé immaterial que ens ve donat de la mà de Déu, inconnex de l'hàbitat on vivim.