Opinió
Joan Martí

Joan Martí

L’art subtil de l’insult

L’insult és una art que es manifesta de múltiples formes: una mirada intensa pot ser tan agressiva com inquisitiva, un compliment pot amagar el seu contrari. En comunitats com la gai o la negra, l'insult esdevé una forma d'expressió codificada: "Si algú va vestit fatal, pots dir Oooh... mira't! en lloc de 'quin vestit més lleig!'". L'insult més refinat sempre deixa lloc a la negació plausible, permetent a qui l'emet fingir innocència, cosa que el fa encara més satisfactori. Un exemple subtil el trobem a Juneda amb l'associació "Les histèriques" com a intel·ligent ironia.

L'evolució d'aquesta pràctica es veu clarament en la popularització del "voguing". Aquest estil de ball, que sorgeix de la cultura underground LGTBI+ de Nova York, exemplifica una forma visual i performativa de l'insult. En el voguing, el moviment mateix pot ser una crítica, una burla o un desafiament, expressant tot això sense necessitat de paraules. La popularització d'aquest estil per part de Madonna amb "Vogue" va permetre que aquesta forma d'expressió, abans limitada a una subcultura, arribés a una audiència global.

Personatges com Cookie, de la sèrie Empire, amb les seves frases lapidàries, en són un exemple. Però és a les xarxes socials, que premien el virtuosisme verbal, on l'insult troba el seu terreny més fèrtil. Twitter, Instagram o TikTok són espais on es premia l'agudesa verbal, i l'humor sardònic es viralitza ràpidament. L'ús d'ironia, sarcasme i indirectes és una forma de criticar sense dir-ho obertament, sovint amb l'ajuda d'emojis o altres símbols que aporten una capa addicional.

Tanmateix, aquest augment de l'ús de l'insult en espais digitals també comporta un perill: la banalització. L'autèntic art de l'insult no és simple ni gratuït, requereix una destresa en la seva construcció. A diferència dels atacs sense més ni més, el veritable insult artístic no ha de perdre el seu refinament i la seva capacitat d'entretenir i fer pensar. Si l'insult es dilueix massa dins de la cultura dominant, perd aquesta força que li dona significat.