A les Garrigues, mesurar la riquesa és gairebé una ciència social, amb tants matisos com varietats d'oliva. La pregunta del milió: com la mesurem? Som rics pel que ingressem a la llibreta de la Cooperativa, som rics pel que posseïm o som rics pel que gaudim? La resposta és que "tants caps, tants barrets".

Amb el que cobrem a final de campanya? Perquè tots sabem que quan arriba la liquidació de les olives, el compte corrent sembla respirar una mica millor. Però, quan acaba la festa major i has fet aquell "vistiplau" a la factura del tractor, la sensació és que no som tan rics com pensàvem.

I si mesurem la riquesa pel que tenim? És a dir, les nostres propietats. Aquí ens podem inflar una mica el pit: granges, hectàrees, la casa pairal, masos i aperos. Una riquesa que acostuma a estar infravalorada i que motivaria bones celebracions si es calculés com Déu mana. 

I si la riquesa de debò potser està en el que gaudim? Migdiades després d'una bona menjada, cagar tranquil·lament a casa, i sí, una cervesa ben fresca després d'un dia de feina.

Comptem per on comptem, som tots rics. Vivim un moment històric únic, on les últimes 4 generacions gaudeixen d'un ambient de pau, prosperitat i de l'estat de benestar més complet de la història de la humanitat.