Si aneu a veure alguna cosa que no valoreu ni aspireu a valorar, no estareu fent gaire més que moure-us.
Quina és l'afirmació menys informativa que la gent tendeix a fer? El meu parer seria "m'encanta viatjar". Això diu molt poc sobre una persona, perquè a gairebé tothom li agrada viatjar; i, tanmateix, la gent ho diu perquè, per alguna raó, s'enorgulleixen tant d'haver viatjat com de tenir ganes de fer-ho.
Chesterton va escriure que "viatjar estreny la ment". Ralph Waldo Emerson va anomenar els viatges "un paradís per als ximples". Sòcrates i Immanuel Kant (possiblement els dos filòsofs més grans de tots els temps) rarament van abandonar les seves respectives ciutats natals. Però qui més ha odiat els viatges va ser l'escriptor portuguès Fernando Pessoa, al Llibre del desassossec.
"Turisme" és com anomenem viatjar quan altres persones ho fan. I, tot i que a la gent li agrada parlar dels seus viatges, a pocs de nosaltres ens agrada escoltar-los. Molts creiem que viatjar, lluny de posar-nos en contacte amb la humanitat, ens separa d'ella. Viatjar ens converteix en la pitjor versió de nosaltres mateixos i alhora ens convenç que estem en el nostre millor moment. Anomenem-ho l'engany del viatger.
Per entendre millor aquesta idea, primer hem de definir què entenem per "viatjar". No ens referim a aquells que viatgen per obligació o necessitat. No hi ha res a dir sobre recórrer grans distàncies "amb finalitats d'art, d'estudi i de benevolència". De fet, un bon indicador que tenim un motiu real per ser en un lloc és que no sentim cap necessitat de demostrar-ho a ningú, ni acumular records, fotografies o anècdotes per fer-ho. En canvi, definim "turisme" com aquell tipus de viatge que busca experiències interessants.
Segons el llibre Amfitrions i convidats, "un turista és una persona amb temps lliure que decideix visitar un lloc lluny de casa amb l'objectiu de viure un canvi". Aquesta definició destaca que l'essència del turisme rau en la recerca del canvi. Ara bé, què és el que canvia exactament? El llibre ens ofereix una resposta interessant: "És menys probable que els turistes manllevin dels seus amfitrions que els seus amfitrions d'ells, precipitant així una cadena de canvis en la comunitat d'acollida". En altres paraules, els turistes busquen una experiència transformadora per a ells mateixos, però sovint acaben sent ells els que transformen, potser de manera no desitjada, l'entorn que visiten.