Al jovent que es vol quedar a viure als nostres pobles li estem posant molt difícil. Hi ha hagut èpoques de la nostra història en què les circumstàncies han abocat quasi una generació a l'èxode rural, un èxode rural clar i reconegut. El dels anys 60 i 70 del segle XX, per exemple, n'és un cas evident que ha quedat plasmat als llibres d'Història. Ja fa anys, però, que estem de ple en un altre. La curta perspectiva històrica i una lectura comarcal de les dades demogràfiques fan que sigui menys evident, però darrere d'aquesta visió de conjunt s'hi amaguen realitats locals molt preocupants. És a dir, mentre pobles grans com les Borges i Juneda creixen com mai, molts altres fa temps que toquen fons un any rere l'altre. En 20 anys, municipis com Juncosa, Almatret, Bovera, el Cogul o Llardecans han perdut més del 30% d'habitants. Altres, com Vinaixa, el Soleràs, l'Espluga, els Torms, Cervià, Fulleda o els Omellons, n'han perdut més del 20%. Si traiem les Borges, Juneda, Sunyer i Tarrés de l'equació, estem parlant de 2.300 persones menys, l'equivalent a tota la població d'Arbeca. Es miri per on es miri, és una autèntica sagnia.

Si a això hi sumem les dificultats enormes amb què topen aquells que es proposen desenvolupar el seu projecte de vida al poble a l'hora de tenir un sostre propi, la fuita continuarà rajant. Les administracions locals i comarcals són conscients del problema, perquè se n'ha parlat en multitud de fòrums, s'ha escrit en plans estratègics i, òbviament, els mateixos governants ho veuen amb els seus ulls. De coses ja se'n van fent (borses d'habitatge, ajuts al lloguer, transformació d'immobles municipals en pisos de transició) però les solucions de fons s'escapen de les mans de l'Administració local. És una qüestió global i de mercat. Amb els preus pels núvols, tant de lloguer com de compra, i els salaris lluny d'equiparar-s'hi, l'habitatge s'ha convertit en un privilegi, també a les Garrigues. Les Borges entra ara a la categoria de zona tensada i s'hi limitarà el preu del lloguer, però cal anar més enllà i pensar en la realitat de tots els altres pobles. Cal encarar el tema com el que és: una emergència comarcal. Al capdavall, sense gent no hi ha projectes de desenvolupament que valguin.