El desastre del País Valencià és difícil que es reprodueixi a les Garrigues. El 2019, l'Albi i Vinaixa van viure episodis dramàtics, però no es van perdre vides ni va arribar a un grau catastròfic. Hi ha una qüestió física: la geografia d'aquí no presenta una perillositat intrínseca com allà, ni ho afavoreix la posició en el mapa respecte al litoral. Però és que, a Catalunya, una catàstrofe de tal magnitud també és difícil que s'hi doni. Tot i alguns nyaps recents i les rèmores del "desarrollisme" dels anys 70, fa molts anys que la Generalitat es va prendre seriosament la inundabilitat i la protecció civil. L'organisme que ho ha vetllat, l'Agència Catalana de l'Aigua, ha estat la bèstia negra de gremis de constructors, patronals i determinats ajuntaments. Però a base de temps, els seus criteris s'han anat assentant i, a dia d'avui, cap tècnic posa en dubte les prevencions que s'imposen amb relació a aquest risc. Certament, és una dificultat important a l'hora d'urbanitzar i encareix el procés, però en moments puntuals de la història es demostra necessari. Amb un alt nivell d'exigència, i demonitzada a una escala menor -però no gaire-, la Direcció general de protecció civil catalana també és exigent des de fa anys. Davant l'esport nacional de queixar-se dels polítics, és de justícia reconèixer que en protecció civil i en prevenció de riuades, el país ha fet i fa els deures amb governs de tot color. I ho fa de fa anys. Perquè aturar un desastre així o augmentar-ne el potencial devastador no s'improvisa ni és cosa d'una legislatura. Potser el país no va per l'excel·lent, sempre es pot millorar, no som Suïssa, però en aquesta assignatura el país aprova l'examen.

Dos pobles més sense botiga
Dos pobles més, que a més a més són veïns, es poden quedar pròximament sense botiga, els Torms i el Soleràs, tot i que ambdós s'estan movent per trobar una solució de continuïtat. El pack bàsic "escola-bar-botiga" per a mantenir les pulsions vitals d'un poble es manté amb gran dificultat en alguns pobles, i a la baixa en altres. En el cas de les botigues, tot i la component privada, cal que les administracions locals breguin el que no està escrit per mantenir-les, en virtut del servei públic que presten.