Anava per l'autopista i a l'altura de Juneda vaig veure un panorama que encara em colpeja. Era una columna de fum gruixuda, espessa i tirant a fastigosa que, de l'empresa General d'Olis i Derivats, pujava unes desenes de metres. Llavors, en sec topava amb la pressió atmosfèrica que la taponava i, com un fluid, s'escampava amb uns tentacles tenebrosos a tota velocitat en horitzontal. Des de la distància olorava una ferum desagradable i perillosa. 

Aquesta empresa, com Trajucsa, prometen molt, sobretot llocs de treball i inversió, paraules màgiques que faciliten permisos administratius aprovats amb calçador. Surt a compte tenir aquestes empreses a prop? Fa molts anys, a quilòmetres de Balaguer ja ensumaves la pesta de la paperera Inpacsa, que contaminava l'aire, i el riu amb abocaments il·legals.

A Solsona, la fusteria industrial Tradema expulsava per la xemeneia minúscules serradures que cobrien la ciutat de pols. Un metge de la localitat va detectar que la zona patia un alt percentatge de malalties respiratòries i càncers respecte a la mitjana catalana. Li van dir que callés. Els polítics brandaven que l'empresa ocupava a 300 persones i era el motor econòmic de la comarca. No es podia matar a la gallina dels ous d'or (però qui moria eren les persones). El metge va resistir les fortes pressions en contra seva -de capacitat professional a insults-, i va difondre més estudis que reiteraven la relació entre les partícules que escampava la fusteria i les malalties. Per dissimular, l'empresa va instal·lar uns filtres, tan petits com inútils. Anys després Tradema va plegar. Rere seu va deixar morts i malalts crònics.

Enguany, que la Marató de TV3 es dedica a les malalties respiratòries, no està de més reflexionar en la incongruència d'investigar en malalties pulmonars si al costat tens potents emissors de contaminants que, dia i nit, ensutgen l'aire.