Sembla que l'Institut Català de l'Oli pot començar a ser una realitat aviat. A qualsevol lector amb una mica de recorregut i memòria li vindrà al cap aquella idea, anunciada l'any 1997, de crear un Centre Català de l'Oli. La intenció del Govern del moment, amb el conseller Marimon (CDC) a Agricultura, era ubicar-lo a Reus, una ciutat que no el reclamava. Qui sí que el reclamava eren les Garrigues, que creien, en justa mesura, que tenia més sentit aquí. I això que encara no havia arribat el cop de les gelades del 2001, que faria encara més necessari qualsevol tipus de suport.

La campanya per la seu del Centre va ser intensa, amb la implicació de multitud d'actors, des de la DOP fins a entitats socials i culturals, passant per mocions parlamentàries i tot. El Centre Català de l'Oli finalment no es va fer, però aquell mateix 1997 es posava en marxa el Panell de Tast Oficial d'Olis Verges d'Oliva de Catalunya, que el 2004, ja en època del conseller Siurana (PSC), estrenaria seu pròpia. On? A Reus. Un Panell de Tast que ha comptat, cal dir-ho, amb una proporció elevadíssima de tastadors procedents de les Garrigues.

Ara que es comença a posar sobre la taula un Institut Català de l'Oli, doncs, és fonamental anticipar-se i reclamar-ne la seu, per simbòlica que sigui. Si la de l'Institut Làctic de Catalunya, organisme amb què es vol emmirallar el Departament, és a l'Alt Urgell, la de l'Incaoli pot ser perfectament a les Garrigues. Fa 25 anys, un polític va dir que les capitalitats no es donen, es guanyen. Des de llavors, les Borges ha vist créixer la Fira de l'Oli, nascuda el 1998, que ha esdevingut el certamen més conegut del sector i ara s'ha obert com a fira de tot Catalunya. El 1998 també començava la Fira de Maials, ara ja consolidadíssima. I la Granadella s'ha treballat pel seu compte un Museu de l'Oli i un Centre de la Cultura de l'Oli. Un quart de segle en què el sector ha evolucionat moltíssim, en qualitat, en promoció i en professionalitat. Que el futur Incaoli tornés a deixar de banda la comarca de Catalunya que més s'associa a l'oli seria del tot injust. Cal, per tant, que totes les forces vives s'hi arremanguin.