La ciència que estudia els ocells és l'ornitologia, una paraula que ve del grec: ?ρνις - ?ρνιθος (ornis - ornithos), "ocell", i λ?γος (logos), "estudi o ciència". L'ornitologia és un dels àmbits més populars de la zoologia que estudia els animals.

Als moixons o als ocells va dedicat el calendari del 2025 de la Plataforma Canal Viu de la qual l'ADPN la Banqueta de Juneda en forma part. Són dotze ocells que tenen relació amb les banquetes dels Canals d'Urgell. És senzillament una mostra, n'hi ha molts més que us convidem a descobrir i a conèixer. 

Als Països Catalans, l'interès per l'observació, el coneixement, l'estudi i la protecció dels ocells té una gran tradició. Els primers textos dedicats exclusivament als ocells daten del segle XVIII, sense oblidar anteriors escrits on ja se'n feia referència.

El 1907, mossèn Cinto Verdaguer publicava Què diuen els ocells. Un conjunt de proses sobre el llenguatge dels moixons que li permet parlar de tradició, poesia i religió.  El títol s'avança en el temps en un altre sentit. Avui l'estudi dels ocells és un bon bioindicador dels canvis del paisatge i de l'hàbitat.

Un altre poeta com Pere Quart cantava en les seves Corrandes d'exili: ''en ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra". La subtilesa del vers evoca aquest paisatge fet d'un mosaic d'hàbitats i ecotons diversos, curull en biodiversitat i ric d'ocells. Però el paisatge no és estàtic, és fruit de la interacció constant dels seus elements i, per tant, esdevé dinàmic.

En aquest sentit, els ocells juguen un paper clau per interpretar com estan canviant els paisatges de Catalunya i quins hàbitats estan en regressió o en perill. Bona part de les aus d'ambients oberts estan en regressió, mentre la majoria de les espècies d'entorns forestals van a l'alça. No hi ha cap mena de dubte que el nostre entorn canvia i ha canviat substancialment. El marc de les banquetes arbrades és un dels pocs refugis amb una certa biodiversitat on els ocells poden viure.

Aquesta "via verda", de la qual sovint es parla, s'hauria de respectar on encara existeix i ampliar en els diferents indrets on sigui possible. Un exemple ben proper i prou reconegut és l'estany d'Ivars i Vila-sana; la recuperació de l'estany és un marc de biodiversitat per a les nostres planes de ponent, on els ocells han tornat.

El nom de les aus poden fer referència als seus colors, a parts del cos, a l'hàbitat que ocupen, a referències geogràfiques, a un comportament singular i específic, a l'alimentació, als cants..., i també, a altres camps tan diversos com la mitologia, noms de científics o de llegendes i tradicions. 

Aquesta riquesa lingüística era molt present en l'àmbit rural dels nostres pobles. Un calendari on els ocells i els moixons els podem tenir ben presents durant tot l'any.