Com cada dissabte, un pare va a la pastisseria a comprar esmorzar. Pel camí es troba un veí que li va deixar un llibre: "Demà te'l torno", li diu. A la botiga, la Montse li explica que hi ha un lloc a Balaguer on torren un cafè boníssim, ja que fa temps que busca canviar de proveïdor perquè està fart del que serveix al seu restaurant, que surt molt amarg. Tornant del Pa de Pessic, li truca la propietària del pis on viu i li diu que ha de concertar cita a fi que arreglin el desguàs de la cuina, que perd; en penjar, ella li enviarà el contacte del lampista. A l'arribar a casa, esmorza en família i, en acabar, frega els plats i deixa el cubell de la brossa ple d'aigua perquè no recordava que la pica perdia. El dissabte següent, però, el pare torna a comprar l'esmorzar i ni ha tornat el llibre, ni ha contactat amb el cafè Delsams, ni la propietària li ha passat el número del manyà, ni la pica està arreglada. 

Aquesta història és inventada, però sovint ens passen històries similars. Anem amb el pilot automàtic, fent les coses per inèrcia, una rere l'altra, i si pares un moment potser t'envesteix un tren. La vida accelerada del segle XXI ens empeny a no parar a badar i prendre consciència del temps que vivim. Ara que ve Nadal és una bona oportunitat per tenir més estones per un mateix i, després d'una tarda de sobretaula, sortir a respirar, anar a veure la posta de sol des d'un turó, escoltar la llar de foc a les fosques, mirar els llums de Nadal de casa o pel carrer... desconnectar, en definitiva. Tempus fugit; si no prenem consciència de l'aquí i l'ara, aquest Nadal i la vida en general ens passarà sense ni adonar-nos-en. Bon Nadal!