SomGarrigues ha arribat al quart de segle. Ha passat ràpid, com una persona. La gestació va ser il·lusionada; el part, complicat però alegre; i els anys d'infantesa, plens de contrarietats que es van poder superar gràcies a l'octanatge reforçat de la joventut. El projecte comunicatiu i el públic lector es van consolidar relativament aviat però faltava consolidar la viabilitat econòmica del projecte, que al cap dels anys també ha anat arribant. 

Avui, el Som és un model comunicatiu madur, amb un ventall divers de capçaleres, que el converteixen de facto en un grup de comunicació multiplataforma, mantenint el periòdic quinzenal com a vaixell insígnia. Cal no menystenir la continuïtat com un valor en si mateix. No debades, hi ha una gran quantitat d'iniciatives en aquest camp que han nascut i han mort, a la mateixa comarca i arreu.

Tanmateix, quin és el sentit de tot plegat? Explicar què passa ja té un valor intrínsec, reconeix els qui fan coses, manté la gent al dia, documenta i dona fe, i això garanteix el treball futur dels historiadors. I un mitjà com aquest, a més, crea comunitat; i creant comunitat, crea identitat. Això és construir. Però el projecte va néixer per dotar-se d'un sentit encara més profund i que el distingeix de molts altres mitjans. Molts obeeixen a un model d'empresa convencional on compten els balanços.

El Som neix amb la missió de crear un marc mental garriguenc, autoreferencial, destinat a identificar les ombres i les problemàtiques i a albirar llums i solucions, en clau estricta de comarca. I això val per al que està passant i val per intuir el futur i avançar-se. És allò que hom anomena marcar l'agenda, una agenda pròpia. Molts mitjans obeeixen a una combinació de factors. Els mitjans públics se suposa que s'assemblen al model del Som, però amb una diferència: el Som parteix i se sustenta en el teixit associatiu.

I per acabar i no menys important. En el seu primer mandat, Donald Trump va dedicar grans esforços a combatre la potent xarxa de mitjans de proximitat que hi havia als Estats Unit amb un resultat tràgic: prop de la meitat de les capçaleres locals es van desmantellar. El que ha vingut després també s'explica per això. La premsa local és la baula més bàsica en el recorregut de la informació. La distància entre els fets i el lector és tan curta que difícilment admet falsedats i manipulacions. I no hi ha democràcia real, a l'escala que sigui, sense mitjans honestos.