Finalment, GAP i Griñó ja tenen tots els permisos per començar les obres a Tracjusa i adaptar la planta a l'ús de residus urbans com a combustible. Malgrat els litigis i les protestes, els promotors han recorregut tot els camins administratius que havien de recórrer, i aquí no hi ha res a dir. Però la normativa és una cosa i l'encaix social n'és una altra. Fa uns dies vam commemorar els 25 anys del naixement d'aquest periòdic i, repassant l'hemeroteca, es constata que en aquest quart de segle les Garrigues han sigut una comarca en litigi permanent per l'acollida i gestió de residus.
L'any 2000 mateix, un projecte d'abocador de residus industrials a Juncosa tenia la comarca en peu de guerra, amb 20 ajuntaments contraris i 8.000 firmes d'oposició. Una concentració crispada davant el Consell Comarcal va ser el punt àlgid. L'any 2004, un altre projecte d'abocador de residus urbans a Vinaixa també va mobilitzar un gruix considerable de garriguencs. En aquella ocasió, l'Ajuntament va anunciar una consulta ciutadana, però quan el consell comarcal es va posicionar contra el projecte, l'Ajuntament va desistir. I podríem seguir amb l'abocador de Maldà (pròxim a l'Espluga), l'abocador de Seròs (pròxim a les Garrigues històriques) o l'abocador de Riba-roja (pròxim a Almatret i Maials).
Tots van generar diversos graus de rebuig, i excepte el de Riba-roja, cap es va acabar fent. Entre els arguments, sempre n'ha aflorat un de central: que cada territori es faci responsable dels seus residus. Però també sempre hi ha hagut un tauler de joc paral·lel: la disputa política. En alguns casos, les conviccions personals han passat per sobre i s'han trencat blocs, però en general s'ha instal·lat una dinàmica segons la qual si un color polític defensa un posicionament, l'altre defensa el contrari, i això acaba dinamitant el debat tan necessari sobre models de comarca o sobre gestió de residus. D'una banda, es destina molt temps a elaborar plans estratègics consensuats però, per l'altra, sempre acaba pesant més la consigna que arriba des de dalt. Serà mai capaç, la comarca en conjunt, de tenir (i defensar) un model clar sobre residus?