Amb la celebració del molt merescut vint-i-cinquè aniversari de SomGarrigues i en conèixer la seva gènesi i trajectòria, se'm refermava encara més la importància de l'associacionisme com a motor, si no de tots, de la immensa majoria dels nostres pobles i ciutats. Siguin entitats culturals, lúdiques, socials, esportives o de qualsevulla altra mena; l'aplec de ciutadanes i ciutadans al redós d'unes aficions comunes i interessos compartits no només identifiquen i representen un col·lectiu o una localitat, sinó que, endemés, amb les activitats llurs donen resposta a les necessitats, naturals o preteses, d'uns objectius i d'uns temps compartits. 

Tanmateix, però, moltes vegades -qui sap si massa-, les associacions i entitats locals malden per la seva pròpia existència i subsistència: uns recursos econòmics migrats; la manca de relleu generacional; el grau de suport de les institucions; la capacitat per oferir un ventall d'actuacions més ampli i atractiu; l'adaptació als ingents i ràpids canvis socials o, posem per cas, la irrupció d'inputs virtuals -a voltes, agressius-; contribueixen, en major o menor mesura, en la incertesa de la seva continuïtat. 

Lluny de l'abatiment, però, els possibles entrebancs esdevenen també oportunitats i reptes de present i de futur tot i que, de vegades, potser cal fer un parèntesi per valorar, reorientar i, si cal, reinventar-se. Contràriament, si hi ha voluntat i voluntats, qui sap si caldria que aquestes entitats depassessin l'àmbit municipal per trobar comunament espais de trobada on compartir les seves febleses i mirar de trobar sortides i rendibilitzar recursos. De fet, algunes ja ho fan, com passa en l'àmbit esportiu amb l'Escola Intercomarcal de Futbol. 

Sigui com sigui, els nostres pobles necessiten el teixit associatiu, imprescindible per somoure el veïnatge i donar respostes als anhels de la ciutadania que, alhora i recíprocament, és interpel·lada per col·laborar-hi, per esdevenir in se i per se un veritable teixit humà.