Opinió
Carme Vidalhuguet

Carme Vidalhuguet

Idea de país

La de Joan Fuster, d'idea de país. Però de quin país parlem quan parlem de Fuster? Parlem de país o parlem de Països? Parlem d'identitat. És innegable que l'escriptor de Sueca ha estat l'arquitecte contemporani dels Països Catalans en formular els límits de la nació completa i oferir-nos-en una solució de futur. Fuster els ha fet pensables, els Països Catalans, que és el pas previ, destaca Antoni Furió, a fer-los possibles, com un programa d'acció pràctic, en el terreny cultural, perquè era l'únic on es podia avançar.

Països Catalans, diu Fuster, perquè allò que ens fa a nosaltres és la llengua i la cultura en què s'hi expressa, sobretot perquè la llengua és potser el vincle més evident i més admès entre els Països Catalans, element d'unió que fins i tot accepten, tal i com destaca Isidor Marí, molts dels qui neguen la unitat cultural o l'articulació d'aquests territoris, i és per aquest motiu que la combaten, la utilització del terme Països Catalans (que substitueixen per "terres de llengua catalana" o circumloquis similars).

Però no només. L'economia, la història i el dret són elements constitutius que avalen la nostra raó de ser. Servint-se del gènere literari més lliure que existeix, tal i com va definir Jean Starobinski l'assaig, Fuster, amb l'obra i l'actitud vital, ens allibera de la intoxicadora tradició historiogràfica amb què l'Espanya intel·lectual i política, més conservadora o més progressista, explica la seva història nacional incloent-nos-hi. "Ací entre nosaltres, diu, només és nacional allò que abraça tots els Països Catalans  i només hi ha una solució clara: o Països Catalans o regionalisme en el mal sentit de la paraula".

N'hi ha que han intentat desacreditar la noció de Països Catalans, diu Antoni Martí Monterde, amb una accepció pejorativa de la paraula utopia. És innegable que hi ha un abans i un després de Fuster respecte a la nostra consciència nacional. I l'hem assentada, aquesta consciència, llegint-lo. Reivindiquem-lo, perquè la intenció dels qui refusen una denominació comuna per a la nostra  llengua és de compartimentar la nostra societat. A aquests, batallem-los!