La meva relació amb filosofia sempre ha estat mantenint la distància i a poder ser des de la barrera, com amb els toros. M'atreuen les ensenyances de bons comunicadors breus i de bon pair, però quan faig un intent d'incursió en detall, sempre acabo amb un empatx. M'atreviria a dir que la meva manera d'entre el món és una mescla a parts iguals entre tres corrents filosòfics: estoïcisme, escepticisme i epicureisme.

Epicur va ser un filòsof grec que al segle IV aC va fundar una escola de pensament al seu jardí d'Atenes, un espai on homes i dones, rics i pobres, podien debatre. Defensava una vida senzilla, basada en l'amistat, el coneixement i el plaer entès com a absència de dolor i tranquil·litat d'esperit. Era un mestre del gaudir mesurat: una bona conversa, un carroll de raïm dolç i una mica de vi.

Si Epicur hagués conegut Maials, o qualsevol altre poble de les Garrigues durant l'estiu, segur que hauríem coincidit ampliat el jardí fins al bar del poble. Perquè quina millor forma de practicar el seu llegat que amb una taula plena d'amics, una cervesa freda i aquelles converses intranscendents que, sense saber com, et deixen el cap més lleuger i el cor més ple. 

El preu a pagar, acabar l'estiu havent d'anar al sabater a fer un nou trau al cinturó. Epicur hi estaria d'acord: els veritables plaers no costen gaire, però valen molt. Beveu, xarreu i gaudiu de bona companyia.