Ala pàgina d'internet de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya es poden consultar els noms de carrers dels municipis catalans. En trobem dedicats a animals -Sargantana, Llebre, Pardal-, astronòmics -Lluna, Sol, Mart, Júpiter-, o romàntics com dels Enamorats.  
Fent una ullada ràpida als carrers dels municipis de les Garrigues, he trobat noms semblants, com "de la Sort", "Alegria", "Llibertat" o de "la Pilota". En canvi, a diferència d'altres llocs, no tenim carrers dedicats a un espai on tots tenim éssers estimats, el cementiri. Només en tenen Castelldans, Sarroca de Lleida i Vinaixa, devaluat a "camí", per indicar que és als afores -com a tots els pobles, excepte a Juneda, que ha acabat dins la trama urbana. Trobo que dedicar un carrer al cementiri és bonic, honorable i respectuós. Així ho han entès a molts pobles, els quals li han dedicat un carrer, una baixada o un passatge. Altres l'han elevat a la màxima categoria urbana, com la "plaça del Cementiri" de Vilagrassa, o el "passeig del Cementiri", a Artesa de Lleida. Fins i tot en un poble de nom tan contundent com Ultramort tenen el "camí del cementiri", que vindria a ser un "camí de jo mateix". També en trobem de bucòlics, com a Santa Coloma de Cervelló amb el seu "Camí del Bosquet del Cementiri". A Montcada i Reixac, amb més mala bava, han posat "carrer les Malves" al vial que voreja el cementiri. En altres, com a Lleida, per "cementiri" et ve al cap un indret pràctic, la unió de les 'tres carreteres'. 
Tampoc no he entès mai per què els cementiris no tenen nom oficial, i si el tenen són anodins (Vell, Nou, Montjuïc), gens apropiats al seu alt valor sentimental, com sí que porten els cementiris d'animals domèstics. Mereixen aquests més consideració? En fi, i mai millor dit parlant de cementiris, queda molt per fer!