Fatxa de les Garrigues, tu que t'amagues, però quan surt la de Ripoll a la tele dius "aquesta sí que parla bé". A tu et dic que em fots mania. A tu, que blanqueges Aliança Catalana com una opció més dins del circ dels partits -un bon femer, per cert-, et dic que negar que és feixista no és cap malentès. No em diguis que no t'entenc. Assumeix-te, fatxa.
No tractis de justificar un projecte basat en l'odi, la desinformació, la uniformització, el supremacisme, el nacionalisme de barra de bar, cutre, i l'exacerbació xovinista. Si els dones suport, els votes o defenses el seu discurs, el discurs de "primer els de casa", ets, sense embuts, un fatxa de merda. Un nostàlgic empantanegat en una frustració infantil -hi ha telèfons d'assistència psicològica: truca i digues: "Soc un fatxa català", i t'atendran de franc.
Els que reben les teves descàrregues de naftalina no en tenen cap culpa. Hauries de viatjar més o, com a mínim, rellegir El petit príncep en català estàndard. No tens cap autoritat moral per parlar d'ideologies contradictòries ni de debats complexos. La realitat és clara i sense matisos: Aliança Catalana és un partit feixista que no hauria d'existir ni ser legal. Ets l'homònim del votant que, el 1933, va fer gran el nacionalsocialisme. No és una etiqueta que et pengi del camal gratuïtament: t'insulto perquè et prepares per fer mal a gent que estimo -amics, germans, siguin d'on siguin, de tot el planeta.
No em demanis normalitat ni tolerància mentre defensis aquest vòmit ideològic. Ets un perill, un perill global. Per això et demano una cosa ben senzilla: uniu-vos. Volem saber qui sou. Volem combatre-us. Sense subtileses ni disfresses. Volem mirar-vos als ulls. Mentrestant, nosaltres us esperem aquí, pacients, com el 1938: amb la mateixa fam, i amb l'esperit de Saint-Exupéry a flor de pell.