Tenen color les vivències? Des d'aquí goso mirar fets que porto dintre, que crec que puc i he de compartir escoltant en el record de la meva realitat amb la implicació de molts o de tots els qui heu estat artífex... o no... de portar-me a ser present en diferents moments i fets. Per a Cotarelo tot esdevingué una "presa de consciència personal enmig d'un procés de consciència col·lectiva no només centrat en l'àmbit teòric, i té una gran entrada en la vivència personal, aquella que, a vegades, agafa aspectes íntims que poden ajudar a entendre millor".

L'estiu de 2017 fou força intens a nivell personal i familiar, esdevingué l'entrada al camí de tantes coses… S'inicià un reguitzell de querelles de la Fiscalia contra alguns membres de la mesa del Parlament per haver permès el debat i votació de resolucions independentistes malgrat la prohibició explícita del Constitucional que ens feia arribar escrits amb avisos i amenaces que havíem de signar per garantir que n'érem sabedors. Anàvem desobeint el tribunal a la vegada que estàvem més segurs que el que fèiem era obeir el mandat popular que havíem rebut. Teníem el privilegi de ser nosaltres els qui formàvem part de la mesa d'aquella Legislatura del Parlament de Catalunya. La casa del poble, la casa de la paraula, constituïda pel sufragi universal sorgit de les urnes de forma directa. Representants del poble de Catalunya TOTS. De diferents colors polítics, amb diferents idees i opinions, només faltaria. Totes lícites, o almenys això crèiem alguns i en això basàvem el nostre pensament democràtic.

El 6 i 7 de setembre vam viure unes de les hores més tenses i intenses al Parlament. El ple va començar a les 9 del matí i va durar fins més enllà de mitjanit. L'ambient, cada cop més enrarit, s'anava fent dens i pesat, però esquivàvem tots els obstacles que sorgien de marcs legislatius rebuscats i impensables, estirant fins a l'extrem la legalitat parlamentària i sortíem més o menys airosos de les reunions de mesa que l'oposició provocava. Desafiant l'Estat, creuant la línia roja que va suposar l'aprovació de les lleis que van permetre la convocatòria i votació de l'1 d'octubre va passar el dia i part de l'endemà.

Aquell vespre i els dies següents vam començar a veure la cara fosca però real que ens observava amatent des de molts àmbits i no només polítics, la cara del veritable poder. El desassossec i la por van començar a sorgir, però... tot estava per fer i tot era possible, o almenys així ho crèiem.