Arribats al tombant final de l'estiu és un bon moment per reflexionar en veu alta sobre el sentit i la funció de la cultura popular i les tradicions, i més en concret, sobre aquelles que constitueixen un element central de les festes majors. Dit això, resulta aclaridora i és més avinent que mai l'entrevista a un expert de la matèria, Pau Plana, sobre la necessitat d'anar adaptant, repensant i seleccionant de les nostres festes aquells elements més simbòlics, diferencials i col·lectivament assumits. Perquè són aquests els que confereixen identitat. I si la identitat neix de l'emoció, la festa popular, en essència, sorgeix de l'emoció d'allò que s'espera. És per això que, amb el concurs d'experts i folkloristes i d'una manera més o menys participada, és essencial identificar quins són aquests elements i fer l'esforç de singularitzar-los. 

Lògicament, la cultura popular també és dinàmica, com la mateixa societat. Però allò que li dona més caràcter és el fet únic, allò irrepetible que només passa en aquell lloc, en aquell dia i en aquella hora. Allò que fa que el veí que viu a 50, 200 o 1.000 quilòmetres, vulgui ser-hi i compartir-ho amb la comunitat que ho reconeix. I aquest element poderós també és una eina a considerar seriosament de cara a incorporar al teixit social local a les persones nouvingudes, independentment de la seua procedència. Això que ja fan molts altres llocs, és un actiu a jugar, més encara en aquests temps de tanta individualitat.

L'estació de qualitat de l'aire de Juneda, una vergonya
Aquest número també recull que l'estació de l'aire de Juneda és la segona que més s'espatlla de Catalunya. Sabent que hi ha una quarantena d'estacions que mesuren partícules PM10, aquesta notícia hauria de fer abaixar el cap als responsables polítics directes i indirectes, tenint en compte la sensibilitat vers aquesta temàtica que s'ha despertat en els darrers anys a la comarca arran de l'aparició de projectes industrials de combustió i de les emissions fora mida d'alguns que hi ha establerts de fa anys.