Aquest estiu ens hem sentit capgirats per les temperatures sobrepassades i uns focs incontrolables a Catalunya i a la península. La premsa comenta cada dia l'evolució dels incendis centrant-se en el perímetre, l'afectació dels parcs naturals, de les zones habitades i les hectàrees cremades. Tampoc no hi podien faltar les picabaralles dels diferents partits fent foc d'encenalls. 

Sens dubte, les imatges més impactants són les cases, els cotxes cremats i les flames per les carenes.  No deixen indiferent els comentaris de la gent davant de casa seva i del seu paisatge mig cremat. La visió dels bombers que han de gestionar l'evolució i el control dels focs no pot ser altra que fer la feina bé i com més aviat millor. O sigui, controlar i apagar el foc. Ara, quan parlen dels motius latents que ho provoquen, d'afrontar els incendis quan no hi són, de tenir ben present que el foc no s'apaga quan està encès, utilitzen uns arguments diferents i d'uns continguts molt més amplis. 

De les entrevistes i comentaris que ha fet el cap del Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals (GRAF), en Marc Castellnou en podem extreure una sèrie de paraules i expressions que sorprenen per la contundència i claredat de com cal «apagar» els focs. 

La prevenció és creure en el territori. Necessitem un compromís com a societat amb el nostre territori. Per controlar l'incendi, més enllà dels bombers, són les plantacions de vinya, d'ametller i d'olivera. El nostre consum reverteix directament sobre el paisatge. Un mosaic agrícola forestal és molt més resistent contra els incendis. No hem augmentat la diversitat. El paisatge ha de ser viu i no pot ser un mer decorat. Tan fàcil com això: un paisatge gestionat i sa ens evita grans incendis. (Diari digital VilaWeb)