Quan s'arriba a una moció de censura, sigui en el  terreny que sigui (local, autonòmic, estatal...), és que la cosa va malament. És una eina prevista al reglament, sí, però se sol usar més aviat com a amenaça discursiva que no pas com a pràctica real, perquè és un recurs molt delicat. Quan s'hi arriba, dèiem, és que l'ambient ja ve carregat i la mala maror s'ha fet evident en diversos àmbits, inclòs el personal. La moció no deixa de ser un símptoma del conflicte. En pobles petits, a més, aquest tipus de situació encara és més delicada, perquè la proximitat és màxima i les relacions humanes se'n poden ressentir durant molts anys. Treure un alcalde en ple mandat que ha rebut el suport de les urnes no és un gest menor, i quan passa és perquè algun dels actors ha fet un viratge imprevist, difícil d'explicar al seu electorat.  

Si una cosa ens diu l'experiència, però, és que la moció de censura no sol ser el final del conflicte. És una eina per canviar de rasant en la governabilitat institucional, però rarament calma les aigües de la comunitat. En els últims 25 anys, a la comarca en tenim dos antecedents: l'Albagés i l'Espluga Calba. El primer va ser un cas extrem, amb una divisió social (segurament venia de molt lluny) que va arribar a nivells massa alts de confrontació i que va costar molt de superar, si més no d'assolir un grau de convivència acceptable. El segon no va ser tan sonat, però també va tenir els seus episodis desagradables. Hi ha coses que fan pensar que la política local a la comarca ja fa un temps que ha entrat en una dimensió prou civilitzada, que la pluralitat és més acceptada i que les formes són millors.

40 anys de dictadura van deixar empremta, i a mesura que aquell règim queda més lluny i les generacions van canviant, les maneres de fer també. Ho hem vist en el món del futbol (a vegades tan semblant a la política) amb escenes entre directives de clubs de fa unes dècades que difícilment veuríem avui, almenys davant de les càmeres. Però alerta, els temps i les formes canvien, sí, però les passions humanes sempre són imprevisibles. Els regidors de la Floresta, de tots els colors, tenen el repte d'evitar que es desbordin.