La relació entre el temps climàtic i el temps horari és difícil de percebre als nuclis urbans amb la intensitat que es percep en els espais rurals. Podem veure com el temps climàtic condiciona els horaris i les activitats de feina i esbarjo o descans dels pobles agrícoles i ramaders. La capacitat de fer canvis en els horaris feiners i la programació de les tasques a fer són una constant en molts dels pobles de les Garrigues, que mantenen economia agrícola i ramadera, a l'estiu no vindrà pas d'una hora al vespre, a l'hivern es retira aviat, no hi ha llum i, si són pobles d'oliveres, es matina per aprofitar la llum i la possible bona temperatura dels migdies.

Per a algú que ha estat sempre en horaris de feines a la ciutat li és com a mínim curiosa aquesta manera d'organitzar-se la vida, si més no hi ha moltes coincidències en aquesta manera de viure pel que fa als autònoms i els petits empresaris urbans amb el món del pagès, pastor, petit ramader, el concepte de fer una feina que agrada i que, malgrat la demanda de vinculació i poc marge per al descans o l'esbarjo, fa que aquest tipus de vida continua vigent en els diferents espais que les persones habitem per viure i sobreviure.

Observar quin temps climàtic tindrem forma part de poques formes d'economia. Amb les noves tecnologies, el primer que fan els meus coneguts pagesos i ramaders és mirar el mòbil per veure quin temps fa o farà, malgrat tampoc hi tenen confiança del tot.

Gestionar el clima i el temps horari ens apropa i ens separa molt més del que ens pugui semblar i és molts cops la mesura de totes les coses. Ara només caldria que aquestes formes de viure que ens enriqueixen tinguin el reconeixement social que mereixen i a tothom ens convenen, que tota pedra fa marge i paret.