La connectivitat a Internet d’una comarca, traça un mapa de línies invisibles. És una cartografia ben diferent de la que dibuixen els carrers d’un poble petit. Esdevenen tan sòlids en la nostra memòria que, simplement evocant-los, gairebé els podem tocar. No ens cal cap Google Street View. Parlem d’una realitat física que se’ns presenta pràcticament incontestable, encara que només sigui un record. I allà mateix, per on passegem, s’esfilagarsen les traces d’una altra realitat que se’ns escapa de la vista, les connexions a la xarxa. I si resulta que la xarxa ens arriba de vegades sense fils, a través d’ones, doncs llavors el verb esfilagarsar queda en dubte. De manera que no sabem ben bé, si aquí o allà, a l’avinguda o a la plaça, Internet raja o no raja, com raja i d’on. Si el preu del cabal mínim és raonable com perquè tothom hi pugui accedir. De manera que algun dia caldrà que algú ens faci un mapa entenedor, que visualitzi aquest intangible de les Garrigues. Crec que s’haurà de definir el preu com una variable fonamental. Hi ha encara massa gent que no disposa de connexió per raons econòmiques. En aquest sentit, m’agradaria que utilitzant colors o el que es determini, es pugui separar fàcilment les ofertes cares, de les econòmiques.

En l’anterior SomGarrigues, es va publicar un reportatge sobre l’empresa Vola, de molt recomanable lectura. Un aspecte que cal destacar és justament un mapa on poder ubicar la situació de les antenes WiMAX, que ha instal·lat Vola. Em sembla una bona pedagogia fer visible allò que és invisible. No voldria acabar aquest article sense fer referència a una metàfora que heu llegit més amunt amb la paraula rajar. Si consultem el diccionari, la definició seria “sortir, un líquid, d’un tub o obertura, formant raig o doll”. En realitat, Internet no és com una canonada on l’aigua es dirigeix en un sol sentit. Com sabem, la informació circula en els dos sentits. Rebem i enviem dades. La majoria de nosaltres només valorem les descàrregues. No obstant això, hi ha una minoria rellevant que necessita poder enviar dades a la mateixa velocitat que la de recepció, és el que es denomina una connexió simètrica. Si WiMAX pot oferir aquest tipus de connectivitat, l’ADSL no pot. Cerquem analogies com rajar, que facin més comprensible la tecnologia. Volem que adopti una forma material que ens resulti familiar. I llavors és quan, sense voler, sacrifiquem la precisió del llenguatge. Haurem de filar més prim. No sigui que en la voluntat de transformar allò que és intangible en tangible acabem fabricant conceptes equivocats.