La possibilitat que la Generalitat retiri el suport al Baròmetre de la Cultura i la Comunicació, instrument de mesura de les audiències dimensionat en relació a l’estructura mediàtica del país, amb una presència de mitjans en clau regional única a Europa, és una mala notícia pel sector. Ho és en el sentit que el coneixement acurat de les audiències i les preferències dels consumidors és una eina clau en la presa de decisions de les empreses. I, sense cap dubte, cap altre sistema de mesura ha estat capaç com el Baròmetre de filar tan prim i arribar a l’escala comarcal i quasi local. I aquest és un element que crea economia, en tant que serveix per a dirigir adequadament una inversió, encertar les polítiques de màrqueting i minimitzar els riscos. Els grans editors, i particularment els diaris de més tiratge, no han apostat pel Baròmetre perquè el sistema espanyol tradicional en premsa, l’OJD, els beneficia en el sentit que obvia l’existència de mitjans de proximitat i els atorga el privilegi de ser la mesura de totes les coses, l’única. Els criteris que té en compte l’OJD, igual que ho fa SOFRES en televisió o l’EGM en ràdio, no tenen en compte la variable territorial i per això els mitjans en català sovint hi surten infrarepresentats. Aquest fou el motiu que va dur a la creació del Baròmetre per part de la Fundació ESCACC (Espai Català de Cultura i Comunicació): visualitzar l’existència del factor català en el panorama de mitjans del país, mesurar-ne la presència real i traduir-ho als anunciants. Després de cinc anys, Catalunya pot acreditar un coneixement precís dels consums culturals en sentit ampli (premsa, ràdio, televisió, Internet, cinema...) i això ho utilitzen empreses i emprenedors per crear economia amb un risc controlat i els organismes per traçar millor llurs polítiques culturals. De ben segur que les retallades són imprescindibles, però no haurien d’afectar aquells elements que poden ser generadors d’economia.