El partit comença, comença la lluita, comença tot. Quan t’adones que ja estàs vivint aquest partit, és quan realment el jugues. El salt d’inici el perdem, ens toca defensar. Ara toca ser fort i afrontar els canvis que vénen. Veig la por, veig l’egoisme, veig la guerra, veig la violència i jo, amb els braços oberts defenso. Necessito que ningú faci cistella, he d’evitar que tot allò que és dolent, em faci dos punts. Cal oblidar-ho tot i concentrar-me, lluitar i ser forta.

Recuperem la pilota, ara és nostra. Sé que és el moment de viure i que cada segon és important. Miro al meu voltant, no estic sola, tota la gent que m’estima està amb mi. Em toca decidir, més que mai he d’escollir un camí, un camí que em definirà, he de dibuixar el meu propi futur. Rebo un cop fort i caic. Sóc a terra, hi sento però no escolto. Ara he rebut, possiblement, un dels cops de la vida, és un d’aquells moments que sóc jo qui m’he d’aixecar i continuar caminant. No sóc prou forta, però rendir-se és per als qui no lluiten. Vull guanyar aquest partit, el partit de la meva vida. M’aixeco, he de fer tirs lliures. Miro a la banqueta: elles, ells hi són. No falta ningú. Diuen que la gent de veritat es pot comptar amb els dits d’una mà, però jo crec que en necessito dues. La banqueta és llarga, la pista és plena, ells són el meu equip! Tiro i fallo. Tanco els ulls, faig botar la pilota. Faig botar l’alegria, tots els moments passats, l’esperança, la confiança, l’amistat, l’amor… Miro la cistella, tiro i encistello. Tot això ja és dins meu. El punt que m’ajudarà a seguir. L’entrenador demana minut, ell parla, però jo no l’escolto. Tanco els ulls, no sé què passarà, no sé si guanyarem, no sé si les meves decisions seran les correctes, no sé si cauré, tampoc sé si em podré aixecar. Només sé que rebré faltes, cops, bàsquets, punts en contra i a favor, però que, passi el que passi, he de mirar endavant. No puc deixar de lluitar, per mi i pel meu equip, per la meva gent. Només hi ha una mitja part, no hi ha temps per descansar, he de viure, he de somriure, puc i sé que guanyaré aquest partit, el partit de la meva vida. Cal concentrar-se igual als entrenaments que al partit. Acceptar responsabilitats és part del compromís. Segur que trobarem distraccions i obstacles en el camí, però aquests no tenen per què aturar-te. Si xoca amb un mur, no li donis l’esquena, cal trencar-lo o caminar vorejant-lo per superar-lo. Sempre he cregut que si un es posa a treballar, els resultats arriben tard o d’hora.