Opinió

Editorial

Dignificar la política, la llista ideal

A punt d’encetar un cicle electoral, el més transcendent a nivell comarcal, és bon moment per fer la carta als reis de les regles de joc ideals. Què vol la gent, on hi ha el futur?

a) Llistes electorals amb persones amb vocació de servei que decideixen formar-ne part per aportar alguna activitat o dinàmica que dominen, fruit de la trajectòria personal (no posar-se a la llista per treure’n un rendiment personal).

b) Programes reals i viables i amb projectes pensats per a ser aplicats (no somnis de grandesa o quimeres personals difícilment compartides).

c) Campanyes netes que confronten programes (no confrontacions personals i recerca de prerrogatives a càrrec de tots i a la vista de tothom).

d) Un raconet en el programa per a l’escala comarcal: al cap i a la fi, som pocs a cada poble i ens necessitem els uns als altres.

e) Pensar a llarg termini: tot i ser complicat i no exigible per la pròpia natura dels comicis, un esforç per concretar estratègies de desenvolupament per a les generacions que vindran.

f) No oblidar l’ensenyament i les polítiques de joventut: tot i no circumscriure’s a l’esfera municipal, són l’embrió del que podem arribar a ser.

g) No deixar d’escoltar, sobretot als qui parlen amb fonament (tot i que amb el poder a les mans això resulta més feixuc i segons de qui vingui, innecessari).

Dit això, qui s’hi posa ha de saber que la política local és ingrata, sacrificada i plena de situacions imprevistes i recargolades que apareixen per generació espontània. Però també és el lloc més idoni per millorar l’entorn immediat i la qualitat de vida de les persones que es coneixen i s’estimen. Per posar un petit gra de sorra, i prenent exemple de la premsa anglosaxona, i ben recentment per un nou diari català de nom actual, SomGarrigues es compromet a fer un seguiment de les promeses electorals en clau comarcal en relació a les principals llistes guanyadores. Vol ser un exercici de salut democràtica i de respecte als electors que elevi el llistó i ens ajudi a posar la política garriguenca al lloc central que li correspon.