El 3 de març de 1967 es va inaugurar l’Aeroport de Girona-Costa Brava en un context molt diferent de l’actual. En aquells moments era l’inici del turisme a Espanya, l’ascens dels tecnòcrates i opusdeistes al Govern franquista i l’aposta per obrir les fronteres del nostre estat era clara, com ho era la necessitat de sortir de l’autarquia econòmica en què havia estat Espanya durant els anys 40-50 del passat segle XX.

Aquest aeroport de Girona –segons Joaquim Nadal, president del grup socialista al Parlament i exconseller de Política Territorial– no va arrencar fins ja entrat el segle XXI i “es pot ben assegurar que és en els darrers vuit anys que s’assoleix un ritme de creixement i uns resultats operatius altament satisfactoris per a l’aviació i per a l’activitat econòmica i productiva de les comarques de Girona”. És a dir, ningú avui es planteja si les moltes inversions fetes a l’aeroport de Girona eren o no rendibles, ja que la rendibilitat no es valora només en termes econòmics i a curt termini.

Què passa amb el nostre Aeroport Lleida-Alguaire? Aquesta referència feta a l’aeroport de Girona ens serveix per refermar el nostre convenciment de la necessitat de l’aeroport de Lleida-Alguaire i de la seva utilitat econòmica pel nostre territori. Així es va expressar en la interpel·lació presentada al Parlament el passat de 13 d’abril del diputat socialista per Lleida Joaquim Llena, en la qual afirmà que qualsevol valoració que es faci al voltant de la necessitat d’aquesta infraestructura ha de tenir en compte un conjunt de circumstàncies, entre les quals, el fet de néixer en un context de crisi econòmica global. Amb tot, en el primer any de funcionament es va arribar a 61.000 viatgers, quan la previsió era de 50.000.

No hi ha dubte que l’aeroport requereix un impuls econòmic per part del Govern de la Generalitat, ja que aquest és molt important per al desenvolupament de les Terres de Lleida, especialment per al sector agroalimentari, però també per al turisme, segons afirmà el diputat J. LLena. No es pot oblidar que aquesta és una infraestructura de país i la seva valoració no es pot fer només mirant la seva rendibilitat en el passat i a curt termini, sinó tenint en compte l’activitat econòmica i de negoci que es pot generar en el futur.