Fa dues setmanes, a classe de ràdio, comentàvem la importància dels valors professionals per sobre els econòmics. Alguns companys es queixaven de la dificultat que això suposa a la pràctica: “Si La Caixa paga grans xifres per anunciar-se en el mitjà on treballes, és difícil publicar informació que la perjudiqui, i més si ets el becari”. Per posar fi al debat, el professor proposava un exemple que tots vam entendre sense qüestionar-lo: “Imagineu-vos que sou metges i teniu un pacient que necessita passar la nit a l’hospital. És clar que no l’enviareu a casa perquè el vostre hospital guanyi més diners”. La mateixa setmana, una estudiant de medicina m’explicava un exemple semblant, d’una professora seva. “Imagineu que teniu un malalt d’edat avançada amb diarrea que necessita sèrum intravenós. Hauria de passar la nit a l’hospital, però amb els nous ajustos ja no disposeu de llits. Haureu de trobar la manera d’enviar-lo a casa”.

Si ningú dubta que la medicina demana més professionalitat que cap altra feina, per què es comença a retallar en sanitat? Potser qui pren les decisions pressupostàries n’entén poc, de medicina. Però el sentit comú no és indispensable per fer política?