Qualsevol que hagi participat activament en el món associatiu haurà vist com, d’uns anys cap aquí, la cosa va de baixa. En intensitat, en compromís, en suports. Ja fa un temps que el tema em capfica. I és que, als espais on estic més posat, he anat observant com se succeeixen les baixes, com manquen els relleus i com cada vegada costa més organitzar activitats i tenir incidència.

Tot i ser conscient de la desmobilització general que arrosseguem des de la victòria del PSOE del 2004 (com si ens faltessin motius!) i dels errors propis, primer pensava que eren circumstàncies de cada una de les entitats, fins i tot que algun tipus de mala sort feia que, espai on participava, espai que agonitzava. En altres col·lectius deuen estar millor, em deia.
Però, en realitat, si un s’atura i fa un cop d’ull al voltant, és fàcil adonar-se que l’entorn no està pas per alegries. Qui fa coses a la comarca, per exemple? Bàsicament, els ajuntaments i una desena d’entitats, a tot estirar. Quatre gats, si tenim en compte que, segons el cens de la Generalitat, a les Garrigues hi ha 339 associacions, sense comptar les esportives.

De tots és sabut que al registre d’entitats hi ha molt fum, però el cas és que, algú, algun dia, aquella associació la va crear per fer alguna cosa, i tal com la va crear, la va deixar morir. De tant en tant potser la reactiva algú per pescar una subvenció. Com sempre, però, els qui s’emporten les crítiques són els pocs que fan coses. Ja ho diuen, si no et mous, no t’equivoques.

Doncs, per mi, l’error és no moure’s. Per bé que el moment és difícil, només puc admirar aquells i aquelles que, malgrat tot, continuen dedicant hores del seu temps lliure al col·lectiu i sacrificant-se perquè el seu poble sigui més desvetllat i més lliure. Es podran equivocar, però són els que fan coses. Com deia Papasseit: “Fem coses. A aquells que no fan mai res, no els tinguem en compte sinó és per dir-los això: ‘feu coses o calleu. No sigueu el femer que destorba el vianant’”.