La carretera N-240 creua les Garrigues per la part oriental i n’és, probablement, la ruta viària més antiga (a l’època de l’imperi Romà existia la Via Aurèlia, que unia Tarraco amb Cesaraugusta [Saragossa] passant per Ilerda [Lleida]). Aquesta carretera, entre altres funcions, ha servit per fer passar lleidatans i aragonesos –i francesos i belgues– cap a la costa tarragonina.

La N-240 sempre ha estat una via problemàtica. De primer, molts comerciants borgencs pressionaren perquè no es tragués de dins la vila, ja que molts vehicles s’aturaven a comprar a les botigues. Això comportava risc, perquè la carretera divideix pel mig el poble. I precisament això va motivar la instal·lació dels primers semàfors de tota la comarca, ja fa un grapat d’anys.
La nacional ha continuat essent problemàtica per les circumval·lacions creades a les Borges i a Vinaixa, i la mai no creada a Juneda. Malgrat transcórrer paral·lela a l’AP-2, la N-240 sempre ha tingut un alt volum de trànsit. Un fet ara agreujat per la crisi, que fa que molts hi circulin per estalviar-se el peatge de l’autopista.

I com sol passar en aquests casos, és una via amb accidents sovintejats, que carrega un munt de cadàvers a les espatlles. Tot just a la vigília de Pasqua, 3 morts a les Borges. La solució és ben senzilla: que la converteixin en autovia, amb carrils segregats per sentits. Diran que no hi ha calés, ara, per fer aquesta obra. Però que pensin dues coses: la primera, en la vida de les persones; la segona, que precisament una inversió per desdoblar la carretera ajudaria la competitivitat del país (entès com a comarca i com a nació) creant ocupació i generant activitat econòmica durant i després de la construcció.