Fa un parell de caps de setmana vaig assistir a un esdeveniment que m’agradaria descriure-us amb la finalitat de fer-vos entendre com no tenim res a envejar als Barça-Madrid i com en moltes ocasions mirar-nos al melic no és del tot dolent. Es tracta del que per alguns ha estat el partit de l’any. Parlo de l’enfrontament entre el FS Maials i el FS Vinaixa que havia de decidir el 3r classificat i, conseqüentment, la possibilitat d’ascendir de categoria. A un cantó els jugadors de Vinaixa, amb una edat mitjana que devia rondar els 28, amb seny, paciència, però poca sang; a l’altre, el Maials, amb una edat mitjana al voltant dels 24, com una colla de cadells esvalotats, però amb esperit i ràbia. El resultat final: un empat just a dos gols; pel camí, dos expulsats, públic embogit, crits, espentes, però, sobretot, el gaudi dels assistents. No voldria acabar sense felicitar els equips i aficions, ni tampoc sense recordar una frase d’en Bill Shankly, entrenador del Liverpool FC als anys 70: “El futbol no és una qüestió de vida o mort, sinó quelcom més important”.