Les incògnites s’han desvetllat i, finalment, hi haurà cares noves al capdavant del Consell Comarcal. L’equip entrant haurà de manejar-se amb un pressupost retallat, la qual cosa implicarà poca inversió i molta gestió. Gestió per millorar el que ja es fa, i optimitzar i fer més eficients les tasques que ja té encomanades. Les exigències per part dels ciutadans seran altes, perquè la falta d’ocupació els farà més atents i perquè, atès el resultat tan ajustat, l’oposició representa pràcticament la meitat dels ajuntaments i dels garriguencs que han exercit el seu vot. Per això, el nou president haurà de ser, per damunt de tot, i com correspon al seu càrrec, el president de tots i de tothom.

A nivell municipal el panorama polític queda si fa no fa igual, tret de l’impacte que suposa per a CIU guanyar l’alcaldia de les Borges i que ha estat determinant per al canvi de mans al Consell. Si més no, a la comarca administrativa, són set els ajuntaments que canvien de color de manera que CiU hi governarà a dotze (abans a 13), ERC a set (igual que abans) i PSC a quatre (igual que abans), essent la irrupció dels Independents a Cervià la pèrdua del tretzè convergent. A les Garrigues històriques la balança sí que es decanta clarament cap a CiU, ja que, tot i que perd Almatret en favor del PP (la tercera alcaldia d’aquest partit a la província), li treu al PSC els dos municipis més grans, Maials i Llardecans. Allà el PSC ostentarà només dues de les nou alcaldies i queda per resoldre Alfés, amb la CUP com a llista més votada. Fent política ficció, està clar que, en un cas hipotètic d’una comarca unida políticament, l’actual equilibri de forces es decantaria clarament cap a CiU. D’altra banda, els resultats han confirmat el nul efecte de les llistes fantasma, la qual cosa faran bé els partits de tenir en compte d’aquí a quatre anys si compensa la mala imatge que suposa fer ús d’aquestes estratègies. Dit això, donem temps als nous alcaldes i regidors per demostrar que han vingut a treballar, a treballar de valent. Esperem.